Acompanyament terapèutic
Què és?
L’acompanyament terapèutic és un recurs personalitzat. Les necessitats i expectatives de la persona que requereix l’acompanyament i les de la seva família, són considerades juntament amb la visió dels professionals que intervenen, propiciant un veritable treball en equip.
Proposem el disseny de dispositius que es complementen amb l’hospital de dia, l’atenció ambulatòria o que per recomanació dels professionals intervinents i mitjançant el treball en equip i la supervisió professional, cobreixin les necessitats d’un ingrés domiciliari.
Afavoreix la construcció d’una xarxa de contenció comunitària propiciant l’autonomia, el benestar i la desinstitucionalització, funcionant com un dispositiu alternatiu/complementari davant situacions crítiques o de dependència de llarga durada.
Facilita la reinserció social d’una persona que ha experimentat o experimenta un moment d’aïllament. L’experiència demostra que llargs períodes d’aïllament o ingrés hospitalari provoquen quadres de cronicitat majors, produint una vivència estigmatització elevada o una sensació de solitud difícil de revertir.
Brinda suport professional en el dia a dia de la persona i la seva família, generant espais grupals saludables i facilitant eines que permetin major estabilitat en la convivència.
Permet donar continuïtat als objectius proposats en espais de tractament psicològic i psiquiàtric, realitzant un compromès treball en equip.
Redueix els temps d’ingressos hospitalaris en casos en què hagi estat necessari aquest tipus d’intervenció, podent construir-se fins i tot dispositius d’ingrés domiciliari. Són dispositius flexibles que complementen i donen continuïtat en la vida quotidiana als tractaments institucionals, prevenint recaigudes i brindat suport a tot el grup de convivència.
Facilita la detecció precoç de símptomes i la seva atenció en les primeres fases (tractament precoç).
Depressions i trastorns de l’estat d’ànim
Trastorns alimentosos
Addiccions
Fòbies i atacs de pànic
Riscos suïcides
Psicosi/esquizofrènia
Diversitat intel·lectual/ TGD
Trastorns infanto juvenils
Nens/joves en procés d’integració escolar
Quadres amb base orgànica diversa
Persones amb cures pal·liatives
Necessitats relacionades amb la tercera edat
Persones en processos d’externalització (retorn a la llar post hospitalització)
Acompanyament familiar
És freqüent que cuidar a un familiar suposi un desgast emocional i físic elevat que requereixi d’una contenció professional amb escolta pròxima i lliure de prejudicis.
Els acompanyaments terapèutics redueixen la càrrega a la difícil tasca assumida pel cuidador/a i, al costat dels espais de trobada familiar, permeten disminuir la sensació de solitud, pel fet de compartir amb altres persones que experimenten situacions similars. Propiciem la cura de les persones cuidadores.
Qui assumeix el rol de cuidador/a d’un familiar que requereix un acompanyament de major o menor dependència i dificultat, sovint experimenta vivències relacionades amb la solitud, l’ansietat i el cansament físic.
Conviure amb una persona que requereix cures extenses, habitualment desperta situacions que desestabilitzen el sistema familiar i és habitual que el desgast emocional s’accentuï amb el pas del temps generant-se situacions complexes i amb patrons de convivència difícils d`afrontar.
Un acompanyament terapèutic proposa incidir en les dinàmiques de convivència, proporcionant eines que col·laborin amb la construcció de vincles relacionals saludables per a tots els membres de la unitat familiar.
Durada
La durada és variable segons la necessitat que cada persona i cada família presenta.
Pot dissenyar-se com una intervenció puntual o com una intervenció prolongada tots dos formats es valoren de manera personalitzada.
Davant situacions no cronificades, com a equip ens plantegem l’objectiu de promoure una reducció gradual de la nostra intervenció com a resultat esperat del treball transitat i les eines construïdes de manera personalitzada, apuntant a l’autonomia i el benestar general.
A mesura que la persona i la seva família comencen a experimentar una certa estabilitat emocional, busquem contribuir amb un benestar quotidià que se sostingui en el temps, on la figura professional comenci a ser prescindible gradualment.